Aquesta és la segona locomotora més antiga de Catalunya en funcionament i una de les cinc primeres més antigues de l'Estat. La companyia MZA va encarregar deu petites locomotores per realitzar maniobres als dipòsits i a les instal·lacions portuàries de la zona de la Mediterrània i que conformaren la sèrie 600. Van ser construïdes a Bèlgica per la Société Anonyme de Marcinelle & Couillet l'any 1886. En aquell moment eren màquines modernes amb fogar Belpaire i distribució Walschaert, vàlvules de seguretat del tipus bascula, amb una pressió de timbre de 9 kg/cm², desenvolupaven una potència de 288 cv i un esforç de tracció de 2.891 kg.
Varen ser les úniques locomotores de MZA adquirides per aquesta funció específica, mantenint-se pràcticament al llarg d'uns vuitanta anys en els mateixos punts geogràfics on havien estat destinades en origen. Quan l’any 1941 es va constituir RENFE, la nova companyia les va enumerar com 020-0231 a 0240 i continuaren fent les mateixes funcions per a la qual se les havia destinat. La que tenim al Museu de Móra la Nova, fins a mitjans dels anys seixanta del segle XX, la020-0236, MZA 606, continuava fent maniobres al dipòsit del Poble Nou de Barcelona, el port i l'estació de França. A primers dels anys setanta va anar a parar a Barberà del Vallès, on Ciba Especialidades Químicas S.l. la va situar a l'entrada de la seva factoria fins que a finals de l'any 2004 passà a ser propietat del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Terrassa. Aquesta entitat que a la vegada la cedeix al Museu del Ferrocarril de Vilanova i la Geltrú fins que en març de 2019 el MNACTEC signa un acord de trasllat al Museu del Ferrocarril de Móra la Nova, on finalment arriba el 29 d'abril de 2019. Al llarg de dos anys, els voluntaris de l'APPFI han desmuntat i reparat la petita locomotora per poder tenir-la fumejant i rodant de nou per les vies de l'antic dipòsit riberenc, després d’estar seixanta anys aturada. El mes d'octubre de 2021, la caldera va rebre la certificació d'Indústria per a la seva operativitat. La restauració i posada en marxa ha estat possible mitjançant una campanya de micromecenatge en el qual han participat 176 simpatitzants del nostre Museu.
Respecte al nom de Cuco -amb què se les coneixia entre els ferroviaris-, hi ha històries molt diverses. Inclòs que el sobrenom procedeix de França. Tampoc queda clar, a quin grup de locomotores se'ls va donar, si a les de MZA, o a les del Central d'Aragó, que eren d'aspecte i característiques molt similars, però pel que sembla són les primeres les que van rebre aquest apel·latiu, a causa de l'escàndol que feien les vàlvules de seguretat quan es disparaven, que feia un so que recordava al cant dels ocells Cuculus canorus, més coneguts com a Cucut comú.
Fitxa tècnica
| Any construcció | 1885 |
| Constructor | Société Anonyme de Marcinellé & Couillet (Bèlgica) |
| Número de fàbrica | 791 |
| Amplada de via | 1674 mm. |
| Nom empresa procedència | Compañía de los Ferrocarriles de Madrid a Zaragoza y a Alicante (MZA) / RENFE |
| Número de sèrie anterior | 606/020-0236 |
| Longitud locomotora | 6.422 mm. |
| Pes locomotora buida | 14.920 kg. |
| Potencia nominal locomotora | 288 cv |
| Velocitat màxima (km/h) | 45 |
| Disposició eixos | 0-2-0 T |
| Combustible | carbó |
| Capacitat combustible | 500 kg. |
| Capacitat aigua | 2.200 l. |
Client: FPPFI
Tipus de restauració: Funcional
Any: 2021
