Es tracta del vagó vores baixes construït per Nicaise i Delcuve (Bélgica) el 1881 amb numeració G-522 per a la companyia del Ferrocarril Aranjuez a Cuenca i formava part de la sèrie de vagons G 509 a 588, companyia que seria absorbida per MZA, on mantindria la numeració. En aquells temps, aquestes petites plataformes s’utilitzaven per a tota mena de càrrega, i circulaven en composicions on els vells vagons per a mercaderies ho feien sense cap sistema de fre. La locomotora era l'única que en portava.
En 1940, en constituir-se RENFE, només quedaven vuit d’aquests vagons dels setanta-nou que hi havia en origen, molts es varen perdre al llarg de la Guerra Civil. Per la seva antiguitat, i característiques, a Mitjans dels anys cinquanta del segle XX va quedar apartat i abandonat a la farinera la Meta de Lleida. Descobert per una entitat lleidatana amb la intenció de preservar-lo, fins que l'any 2021 el varen cedir al Museu del Ferrocarril de Móra la Nova.
El 2022 fou sotmès a una restauració integral operativa que ha inclòs la construcció d’elements que hi mancaven. Actualment, és el vagó ferroviari més antic que es conserva a Catalunya.
Fitxa tècnica
| Any construcció | 1881 |
| Constructor | Nicaise i Delcuve (Bélgica) |
| Sèrie | G 509 - 588 |
| Companyia | Ferrocarril de Aranjuez a Cuenca |
| Amplada de via (mm) | 1.668 |
| Disposició eixos | 2 Eixos |
| Longitud (mm) | 7.210 |
| Alçada (mm) | 1.400 |
| Amplada (mm) | 2.850 |
| Tara (kg) | 7.100 |
Client: FPPFI
Tipus de restauració: Funcional
Any: 2025
